UdG 20 anys

“Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència”.

El setembre de 1995 posava els peus a la UdG per primera vegada, començava la Llicenciatura de Química. Sentia posar la primera pedra de la meva vida professional futura. Vaig aprendre química amb professors propers, laboratoris i ordinadors. La combinació d’aquests últims amb la ciència em varen captivar per quedar-me a la UdG i fer el doctorat en química teòrica i computacional. En aquell moment, el contacte amb els doctorands del meu camp de recerca a nivell estatal va tirar per terra aquell complex d’inferioritat de la UdG davant les Universitats “grans”, els meus coneixements adquirits a Girona no tenien res a envejar a la resta.

L’abril de 2003 em doctorava, després d’haver viscut 4 anys en contacte directe amb la recerca a l’Institut de Química Computacional, un grup de recerca punter en química computacional. Aquesta qualitat em va permetre optar a seguir formant-me a l’estranger. Després de més de 3 anys de postdoc a Amsterdam vaig tornar a la UdG com a investigador Ramon y Cajal, una reincorporació amb un segell de qualitat en recerca, prova de la confiança per part de la UdG i la seva aposta per l’excel•lència per fer-se gran. Estic orgullós de poder contribuir a la creació de coneixement i transmetre’l a la societat contagiant la passió per la ciència (veure la foto).

Jordi Poater

Professor de l’Institut de Química Computacional

Quan al 2031 parlarem dels 30 anys

“M’ha agradat que la UdG no hagi renunciat mai a ser internacional i a tenir un nivell investigador de primer nivell“

La introducció dels segons cicles va permetre que m’incorporés el 1991 als estudis universitaris de Girona. Em fa l’efecte que és un dels punts clau del període de 20 anys que ha vist un altre moment clau: l’obtenció del CEI e-MTA.

Durant aquests 20 anys he tingut la gran sort de veure com el món ha canviat amb la Internet i amb la generalització dels ordinadors i dispositius mòbils. La UdG m’ha vist canviar de professor-investigador de química a membre d’un equip que creu també en el paper social de la ciència. A la UdG hi he pogut fer bona ciència, bona docència i bona recerca.

M’ha agradat que la UdG no hagi renunciat mai a ser internacional i a tenir un nivell investigador de primer nivell. Crec que s’ha assolit un atractiu model mixt d’universitat científica, humanista i tècnica, de formació inicial, permanent i de doctorat, que es reforçarà amb més projecció del ParcUdG i del component humanista i social.

A vegades tinc dubtes sobre si he sapigut respondre prou bé a l’aposta que va fer per mí Girona. Mentre m’ho pregunti serà senyal positiu que la UdG segueix seduint-me i que puc seguir essent estudiant de química quàntica. Així podré seguint trametre els meus estudiants la il.lusió per continuar tenint una universitat de debó i que ho recordin quan al 2031 parlem dels 30 anys.

Miquel Duran, Professor de Química de la UdG

@miquelduran

Aquells anys joves

 ”Anys de descobriments, de dilluns a  divendres…  pels carrers costeruts fins arribar a la porta que aquest vers encapçala: És quan dormo que hi veig clar“

No érem sinó noietes porugues que descobrien una ciutat amb ulls de poble. Sempre plegades cap a a classe, amb la por i l’emoció de qui aprèn a viure. Les primeres coneixences, els primers apunts de classe, presos acuradament en llibretes ben grosses. I la mirada àvida abastant la ciutat, encara grisa i negra, que ens seduïa tant.

Vam començar a admirar aquells professors que parlaven de poetes que havien conegut,  escrivien llibres que ens afanyàvem a comprar i els presentaven a la 22, que ja era com a casa. L’alcalde-professor que infonia respecte, i celebrava amb nosaltres l’enèsima victòria electoral. El mestre Modest, de veu poderosa,  que de tots sabia de quina casa érem. L’admirat Salvador, que ens va endinsar en Carner i Ferrater, amb àries de la Callas, i en el gran Comadira de Smoke gets in your eyes i Blue moon.  I la Lola Badia, que ens va ensenyar a llegir versos antics, i els declamava amb  veu ampul·losa i  to grandiloqüent.

I en acabar les classes,  al pis d’estudiants, tan rònec i tan càlid, amb els coixins per terra, la música de Cohen i fotos mal clavades que emmarcaven la nostra jovenesa, assajàvem poemes  i cuinàvem i rèiem.  I aquelles nits d’estudi,  amb la sintonia del Loco de la colina de fons i un te ben calent, ens van fer prou profit.

Anys de descobriments, de dilluns a  divendres…  pels carrers costeruts fins arribar a la porta que aquest vers encapçala: És quan dormo que hi veig clar.

Meius Ferrés Fluvià

Social Media Manager

@mferres

Presentació

Amb aquest bloc volem contribuir a commemorar els 20 anys de la nostra Universitat, i per això convidem tota la comunitat universitària a participar-hi.  Ens agradaria que les persones que  treballen o estudien a la UdG que mantenen un bloc o que són actives a la xarxa  participin en aquest  projecte cooperatiu, escrivint els records que en tinguin i fent-nos saber cap on els agradaria que anés la nostra institució.  Entre tots donarem una visió àmplia ii ben diversa de què ha estat aquesta Universitat per a nosaltres.

Si us hi animeu, a partir d’avui mateix i durant uns quinze dies, anirem publicant tots els textos que ens aneu enviant a l’adreça udg2.0@udg.edu. Us demaneu que no escrigueu més de 1300 caràcters. Cal adjuntar-hi una foto vostra i un títol, si és que en voleu algun.

Gràcies a tothom. Entre tots farem + UdG.

Unitat 2.0

Etiquetes: 20 anys