UdG 20 anys

12 des.

 

“Ens inventàvem a mida que anàvem inventant, sempre amb la idea d’ajudar a construir una Universitat que tingués coses a dir al món”

 

 

Hi vaig aprendre a escriure, a la UdG, quan encara era Estudi General. Vaig descobrir poètiques,  tradicions i referents, i, si no recordo malament, em vaig enamorar d’un clatell. A poc a poc, compaginant la feina i les lletres, vaig acabar Filologia. El clatell em devia despistar massa i Modest Prats em va suspendre de fonètica.
Anys després, vaig entrar-hi com a treballador, al Gabinet de Rectorat. Va ser una experiència intensa, perquè tenies la sensació que tot era possible, que cada cosa que proposaves o que intuïes com a possible, era una mena de pas endavant en un territori ignot. Ens inventàvem a mida que anàvem inventant, sempre amb la idea d’ajudar a construir una Universitat que tingués coses a dir al món. Per fer-ho curt. Recordo que el treball, que molt sovint demanava una dedicació exhaustiva, adquiria un plus que en podríem dir aventurer, amb una confiança extrema amb els companys, amb una il·lusió que m’atreviria a qualificar de romàntica. Recordo també, no ens enganyem, balls i bars fins a la matinada, i matins atrafegats i crítics i, sobretot, l’entusiasme compartit.

 

 

Josep M. Fonalleras

Responsable de continguts

Servei de Publicacions

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: